Trump amenaça la Unió Europea amb aranzels del 50% a partir de l'1 de juny

Washington / Brussel·les / BarcelonaNou gir de guió del president Donald Trump en la guerra comercial amb la Unió Europea. El president estatunidenc torna a l'atac, i aquest divendres ha anunciat que pretén imposar un aranzel directe del 50% sobre les mercaderies que els Estats Units importen del bloc comunitari a partir de l'1 de juny. Tot i que des del club europeu es creia que les negociacions entre les dues potències avançaven, Trump ha justificat que Brussel·les és "molt difícil de tractar". "Recomano uns aranzels del 50% sobre la Unió Europea a partir de l'1 de juny del 2025. No hi haurà tarifa si el producte es construeix o es fabrica als Estats Units", ha dit el president. Les borses europees, que havien tingut una sessió tranquil·la, van entrar totes en pèrdues un cop coneguda la notícia. L'Íbex-35 ha cedit un 1,18%, fins als 14.104,1 punts i els mercats de renda variable dels EUA han obert la sessió també en vermell.

El cop de volant ha agafat els europeus a contrapeu, que de moment comptaven amb la treva parcial que Trump havia anunciat a mitjans d'abril, tenint en compte que havia rebaixat els aranzels a la UE d'un 20% a un 10%. El president ha tornat a repetir que la Unió Europea es va crear "amb el principal propòsit d'aprofitar-se dels Estats Units". També ha carregat, un cop més, contra taxes i les mesures que són generals i no tenen res a veure amb el comerç internacional. Ha qualificat de "gran barrera comercial" els impostos de valor afegit (IVA), d'"injustes i infundades" les regulacions comunitàries i de “ridícules” les sancions que ha aplicat Brussel·les i la justícia europea contra algunes de les grans companyies estatunidenques, com les tecnològiques.

La nova xifra que ha anunciat el president és molt més elevada que el 20% i arriba després de setmanes de reculades en les seves polítiques comercials, especialment amb la Xina. Sembla que Trump vol aplicar la mateixa tàctica que ha seguit amb Pequín: apostar a l'alça, amb mesures de màxims, per dictar el marc de les negociacions des de les quals partir i així obtenir rèdits polítics. Trump no només fa servir els gravàmens per dictar polítiques econòmiques, sinó també per obtenir altres concessions polítiques que van més enllà dels mercats. La reacció inicial de la Xina va ser no arronsar-se i contraatacar amb aranzels de represàlies.

Impacte en els consumidors

Tot i que ara els aranzels que ha proposat Trump per al gegant asiàtic són del 80% (quan el 2 d'abril eren d'un 36%, i van escalar un 145%), els mercats i les grans companyies com Walmart ja han advertit al republicà que no és sostenible una guerra comercial d'aquestes dimensions amb la Xina sense que impacti en els consumidors. Ara bé, la relació comercial amb Europa és diferent i no té per què afectar de la mateixa manera.

Per justificar aquest nou cop de volant, Trump ha tornat a mentir i ha assegurat que els Estats Units tenen un dèficit comercial de 250.000 milions de dòlars a l'any. "És una xifra totalment inacceptable. Les nostres converses amb ells no van enlloc", ha dit el republicà. Ara bé, la xifra no és certa, i el superàvit comercial del bloc europeu amb la potència estatunidenca és molt més baix. Segons l'Eurostat, la balança comercial va ser positiva per a la UE per 198.000 milions d'euros. A més, en aquests càlculs no s'inclou el sector serveis, com les plataformes digitals, en què els Estats Units surten guanyant, i molt. Tot i que encara no hi ha dades del 2024, el 2023 el saldo positiu de la potència estatunidenca es va elevar fins als 104.000 milions d'euros. Per tant, el superàvit de la UE no arriba ni als 100.000 milions, molt menys de la meitat del que assegura Trump.

Un cop més, els mercats s'han desplomat davant la nova dèria aranzelària del president i el dòlar ha tornat a caure. A més, Trump no només ha amenaçat la UE amb un 50% d'aranzels, sinó que també ha llançat una advertència clara a Apple: o fabrica els seus iPhones als Estats Units o "l'impost serà almenys del 25%" per a l'empresa. "Fa temps vaig informar Tim Cook, d'Apple, que espero que els iPhones que es venguin als Estats Units d’Amèrica es fabriquin i es muntin als Estats Units, no a l'Índia ni en cap altre lloc", ha escrit Trump de bon matí a Truth Social.

L'anunci agafa la UE a contrapeu

La nova amenaça de Trump arriba en un moment en què l’optimisme havia guanyat força a Brussel·les i entre els estats membres de la UE, sobretot després dels acords firmats entre els Estats Units i el Regne Unit i la Xina. De fet, la gran majoria de socis europeus veia aquestes enteses com un símptoma de desescalada de la guerra comercial iniciada per Washington.

Fins i tot el comissari europeu de Comerç, Maros Sefcovic, va anunciar la setmana passada que havia acordat amb l’administració republicana “intensificar els contactes” amb les autoritats estatunidenques durant els pròxims dies amb la intenció de tancar un acord comercial i signar una treva en la guerra aranzelària. En la mateixa línia, el ministre espanyol d’Economia, Carlos Cuerpo, va assegurar en l'última trobada amb els seus homòlegs europeus a Brussel·les que les negociacions entre totes dues potències estaven “avançant”.

Així doncs, l’anunci de Trump d’aquest divendres ha agafat la Unió Europea amb el peu totalment canviat. Tal com estava previst ja abans de la nova amenaça de la Casa Blanca, Sefcovic s'ha trucat amb el representant de Comerç dels Estats Units, Jamieson Greer. Ara bé, el comissari europeu, en comptes d'elevar el to contra Trump, ha publicat un tuit diplomàtic i ha assegurat que la UE continua "compromesa" en la recerca d'un acord per posar fi a la guerra comercial. Això sí, li ha demanat implícitament a Washington que les discussions es duguin a terme en un ambient de "respecte mutu" i "no d'amenaces".

Catalunya, poc exposada a l’economia dels EUA

L’economia catalana creix a un ritme molt més elevat que la mitjana de l’eurozona i les últimes previsions econòmiques de Brussel·les, publicades aquest dilluns, indiquen que aquesta diferència es prolongarà en el temps. Un dels factors clau és l’exposició de cada país a l’economia dels Estats Units. Mentre que fonts comunitàries constaten que l’Estat i Catalunya hi tenen una “exposició limitada”, asseguren que les conseqüències de la guerra aranzelària poden ser més greus per a potències que hi exporten més, com Alemanya. De fet, Brussel·les va revisar a la baixa les previsions de creixement econòmic el 2025 per al global de l’eurozona fins al 0,9%, i per a Alemanya fins al 0%. En canvi, va apujar la taxa d’Espanya i la va situar en el 2,6%, la mateixa que el Govern preveu per a Catalunya.

En aquest sentit, tant fonts de la Comissió Europea com experts en la matèria asseguren a l’ARA que les exportacions del Principat estan diversificades i que per això l’economia catalana patirà menys el primer cop de la guerra comercial de Trump. Tanmateix, el professor d’economia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Oriol Amat avisa que Catalunya, a “la llarga”, també es podria veure afectada “de manera indirecta”. “Ho podríem començar a notar a partir d'aquí a un any o un any i mig”, estima l’expert.

Les fonts tècniques de la Comissió Europea apunten que una eurozona en recessió o amb un creixement econòmic anèmic pot “arrossegar” l’Estat i Catalunya, ja que exporten sobretot a la resta d’Europa. En la mateixa línia, avisen que si, per exemple, Alemanya o França tenen més dificultats per exportar als Estats Units miraran de trobar nous mercats, cosa que pot saturar-los i, per tant, incrementar la competència de les empreses catalanes, especialment dins de la UE.

A més, el professor d’economia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Josep Lledós, afegeix que “una prolongació de l’estat d’incertesa actual pot repercutir en una frenada del volum d’inversió de les empreses catalanes”. “Si perden intensitat, això afectarà el creixement econòmic”, alerta l’expert. En canvi, discrepa del fet que la Comissió Europea prevegi una frenada del turisme a l’Estat i a Catalunya per l’alentiment econòmic de la UE, i augura una bona temporada turística. “El turisme europeu està molt consolidat”, defensa el professor de la UOC.

Amb tot, cal apuntar que les previsions econòmiques publicades per la Comissió Europea dilluns passat no compten amb un potencial increment d’aranzels dels Estats Units del 50%, sinó amb el 10% que ja s’està aplicant a hores d’ara. Per tant, òbviament, les conseqüències en l’economia de l’eurozona i de casa nostra encara podrien ser més destacades i immediates.